Són nombrosos els testimonis de la història o del present que testimonien la voluntat infinita d’aconseguir la llibertat que té l’home. Però, l’home és realment lliure si està sotmès al seu inconscient?. Tots els problemes no resolts de la infància ens afecten, sense que nosaltres ho sapiguem, en les nostres actituds i comportaments d’adults, fet que la psicoanàlisi s’ha encarregat sobradament de demostrar.
El nostre inconscient es pot expressar en el món real de moltes i variades formes: en les pors, els deliris, les al.lucinacions, les fantasies, els somnis i, en general, en qualsevol estat alterat de consciència. Però, el més important, és que és l’origen de tots els nostres trastorns psicològics. La malaltia mental és el llenguatge de la nostra ment que expressa l’inconscient. Les paraules que un mai ha gosat de pronunciar, les emocions reprimides o els desitjos no expressats es transformen, inexorablement, en malalties mentals.
Per a la medicina i la psiquiatria modernes, l’inconscient no existeix; es limiten a afirmar que l’origen de la malaltia mental es troba en una disfunció neuroquímica i/o anatòmica del cervell i la seva terapèutica es centra en tot l’arsenal medicamentós que tenen al seu abast (antidepressius, antipsicòtics, tranquil.litzants, hipnòtics, etc.) omplint el cos dels pacients de potents substàncies estranyes que en moltes ocasions provoquen efectes secundaris importants; per a la psicologia clínica i la psicoanàlisi, l’únic que interessa és el món abstracte de la personalitat, el pensament i l’esperit, i la terapèutica que apliquen es basa en el discurs, la reflexió, l’autoconeixement i l’aplicació de diferents tècniques cognitives que impulsen el canvi dels esquemes mentals. L’homeopatia, mètode terapèutic fundat per l’extraordinari i incomprès metge alemany Samuel Christian Hahnemann en el segle XVIII però ja descrita i esbossada per Hipòcrates a l’antiga Grècia, és el vincle que permet unir aquests dos móns tan antagònics i distants.
El principi bàsic de l’homeopatia es basa en el concepte fonamental de la LLEI DELS IGUALS: Allò que produeix la malaltia cura la mateixa malaltia; i pels remeis iguals que la produeixen, el pacient torna de la malaltia a la salut. L’igual cura l’igual. És a dir, i per posar un exemple pràctic, si una persona es prèn una substància que li provoca un estat de nerviosisme, aquesta mateixa substància també serà útil terapèuticament per a qui tingui nerviosisme per una altra raó, per una altra malaltia existent; llavors, si una substància és capaç de produir nerviosisme en una persona sana, aquesta mateixa substància pot curar qui tingui un problema de nerviosisme per una patologia real.
I el segon gran concepte homeopàtic és la LLEI DE LA POTÈNCIA I DOSI INFINITESIMAL: els remeis homeopàtics funcionen perquè inverteixen l’acció tòxica que tenen les substàncies en la seva formulació química original, i per això són totalment atòxics; així, una substància que en un principi pot ser verinosa, es dilueix fins a dosis pràcticament imponderables i es convertirà en una substància terapèutica perquè actuarà en el mateix sentit que el mode reaccional global de l’organisme, en el mateix sentit que les seves “autodefenses”. El remei es torna menys concentrat, però el seu potencial energètic és molt més gran.
La moderna matèria mèdica homeopàtica inclou més de dos mil remeis pertanyents als regnes animal, vegetal i mineral. S’utilitzen tot tipus de matèries, des de les més simples com la sal marina fins a plantes exòtiques, verins de serps i metalls preciosos com l’or i la plata.
En el tractament dels trastorns psicològics fem servir aquestes substàncies que, si es prenen en la seva forma pura (és a dir, en dilucions no homeopàtiques), poden induir certes emocions o sentiments en persones sanes. Per exemple, la planta anomenada BELLADONNA provoca en les persones deliris i al.lucinacions; SÈPIA (la tinta del calamars), indueix un estat depressiu; LACHESIS (verí extret d’un tipus de serp sudamericana) provoca gelosia i trets histèrics; GELSEMIUM (el gessamí groc) indueix al nerviosisme i causa sensació de pànic.
Per determinar la prescripció del remei adequat ens hem de centrar en els aspectes més importants de la història clínica del pacient; per fer-ho, és de vital importància el coneixement dels símptomes mentals i emocionals de la persona; això significa que s’ha de prestar una atenció especial a les pors, ansietats, somnis, desitjos, odis, obsessions i frustracions. En definitiva, hem d’intentar arribar al cor i a l’ànima del pacient.
També és important conèixer la veritable personalitat del pacient. És ell o ella introvertit, extrovertit, egoista, rancuniós, masoquista, fòbic, alegre/trist i així succesivament? És la imatge que projecta al món la seva autèntica personalitat de base o és, pel contrari, només una simple façana? D’aquesta forma, estudiant el conjunt dels símptomes psíquics i mentals d’un malalt, farem “sortir” el remei homeopàtic que s’haurà d’aplicar a aquesta totalitat simptomàtica. I aquest coneixement intrínsec ens donarà la clau del conflicte inconscient del malalt. Així, per exemple, davant d’un fet important (parlar en públic, pujar a un avió, un examen, etc.) o simplement estant exposat a una situació o pensament on s’experimenta la sensació de que quelcom desagradable pot succeïr, moltes persones experimenten por. La por és una emoció universal i tothom l’ha pogut experimentar alguna vegada durant la seva vida i, depenent de les característiques psicològiques i fisiològiques de cadasqú, la por patològica es pot manifestar en si mateixa i, entre d’altres, com un estat d’ansietat anticipatòria, com un estat nerviós generalitzat, com una fòbia o com una tendència a patir atacs d’angoixa. En aquests casos, i com en totes les prescripcions de l’homeopatia, és important prestar una atenció especial a la reacció de l’individu i la seva forma de viure la por; així, si una persona es queda “paralitzada de por”, donaren el remei homeòpatic anomenat GELSEMIUM; Si el més característic fós un quadre de gran inquietud i angoixa després de passar per una situació molt estresant, li donarem ACONITUM NAPELLUS; Si és característica una ansietat anticipatòria, el remei adequat serà ARGENTUM NITRICUM. Si el que prima és la sensació de tenir com una “bola a la gola” que dificulta la respiració, el gran remei a emprar serà IGNATIA AMARA. Després de l’aplicació d’aquests remeis, el pacient experimentarà un creixement interior que li obrirà noves oportunitats al guanyar en seguretat i autoestima, posant-se en marxa els seus mecanismes psicològics d’afrontament fins alliberar-se dels seus temors i pors.
El coneixement de tots aquests trets psicològics constitueix l’esperit del remei homeopàtic i és clau per fer el tractament correcte. I aquesta premissa és aplicable per qualsevol metge o terapeuta, i no solament només quan utilitzem l’homeopatia per tractar els trastorns mentals. Perquè com va dir Edward Bach, metge i homeòpata anglès descobridor del sistema terapèutic anomenat “Flors de Bach”, darrere de totes les malalties hi ha les nostres pors, les nostres ansietats, la nostra ràbia, la nostra cobdícia, les nostres simpaties i antipaties. Busquem-les i curem-les, i amb la seva curació, la malaltia s’allunyarà del malalt.
"Las pautas de odio a uno mismo, de culpa y de autocrítica elevan los niveles de estrés y debilitan el sistema immunitario"
Louise L. Hay
No hay comentarios:
Publicar un comentario